dijous, 6 de novembre del 2014

Doctor, m’agraden les mates! Serà greu?



Per: Núria Baiget
 
Les mates son, hui encara, el misteri educatiu per resoldre. Són amades o són odiades…rarament queden a mig camí. 

Però no podem oblidar que es tracta d’una matèria importantíssima tant per al currículum acadèmic com per a la vida en general. Sense mates no tindríem la grossa de Nadal, ni ordinadors…s’apliquen en medicina, en economia, per a calcular els cromos que ens falten de la col·lecció de pokemon, arribar al final de mes, comprar companatge, tallar una pizza i cuinar. Les necessitem per a interpretar les estadístiques de pluja i per a calcular les freqüències de l’autobús. Les matemàtiques expliquen la Natura i tenen una relació indissoluble amb la Música. 



Ser anumèric es un risc. La desinformació a través dels nombres ens fa vulnerables front a polítiques i resultats manipulats o front al engany de les pseudociències. La informació incorrecta és molt més perillosa que la desinformació i com a conseqüència ens fa prendre decisions equivocades. 

Com s’afirma en l’article del país 'El anumerismo también es incultura', "saber poques matemàtiques ens converteix en ciutadans més manipulables”. 

Facilitaríem molt la vida als nostres fills si trobarem el camí per a fer-les una diversió en lloc d’un martiri. És això possible? 

Cada volta els estudis al respecte confirmen amb més rotunditat que, com en la majoria dels casos, es tracta d’una qüestió de pedagogia. L’afectivitat i l'ambient que es respira al nostre voltant condiciona les nostres decisions, i fins i tot, les nostres preferències. 

Les matemàtiques no se’n ixen de la norma. De fet, és molt habitual que els nostres fills troben impossibles les matèries que ens feien patir a nosaltres. 

Eixe és just el punt a on hem d’atacar. No ens podem conformar amb el: “jo era fatal en mates, el meu fill, com ha d’eixir??”.

Afirma Patricia Thivissen en el articleFobia a las matemáticas' (Mente y Cerebro Mayo/Junio 2014 Nº 66), que, curiosament, la por als nombres no es relaciona amb falta d’habilitats matemàtiques. De fet hi ha persones amb aritmofobia amb capacitats especials per a elles.

S'ha demostrat que l’estrès produït pel càlcul que experimenten algunes persones activa al seu cervell les àrees relacionades amb la por, el perill i el dolor. És una reacció física amb la qual els costa molt lluitar i que es caracteritza per la inseguretat davant els nombres.

Però el més preocupant es que aquest tipus de fòbia comença a aparèixer ja als sis o set anys, just al principi de l’etapa escolar, quan la matèria encara es bassa en la intuïció i no en experiències negatives que recolzen l’aversió.

A més a més, esta socialment acceptat afirmar que “sóc roín en mates” o el que és més greu, “les xiques no són bones en matemàtiques”. No ho fem tan alegrement per a afirmar "sóc roín en lectura”.  

El cas de les xiques és especialment preocupant, ja que és habitual que es reforce el prejudici de que les xiques son bones en lletres i els xics en ciències. Investigacions han demostrat que aquest fet condiciona que elles afronten més nervis quan es troben amb les matemàtiques, a pesar de que els resultats en la matèria són equivalents als dos sexes. D’altra banda, això les deixa en pitjors condicions a l’hora de triar estudis tècnics, que rebutgen per inseguretat a voltes, com tractarem en altra ocasió, afavorint el tòpic de les habilitats determinades segons el sexe.

Aquest Agost de 2014, per primera volta en la història des de 1936, una dona ha guanyat la medalla Fields de matemàtiques, que es l’equivalent al Nobel  en aquesta disciplina. Ho ha aconseguit amb 37 anys i ens obri els ulls a la realitat de les matemàtiques per a tots.

No en tenim cap medalla Fields al nostre país. Si ho agafem amb ganes, igual ho aconseguim!

Us anime a partir les pizzes amb fraccions, doblar tovallons fent diagonals, repartir pipes dividint, col·leccionar cromos multiplicant i restar comprant amb monedes d’euro gelats de 0’90.

O podem enganyar-los, fent-los creure que el meravellós joc de mates que els deixem al mòbil es l’últim crit, en lloc del Pou.

Tot això abans de que puguen adonar-se’n que estan fent mates. Tot això abans de que puguen odiar-les. Els estarem ajudant a ser menys manipulables. Els estarem regalant el plaer de resoldre un problema i que el compte siga redó!


2 comentaris:

  1. Animeu-vos a participar!
    Qué us agrada a vosaltres?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les mates són super interessants i necessàries en la nostra vida diària. Es poden ensenyar mates d'una forma molt amena i entretinguda i fer que els xiquets i xiquetes les estimen.

      Elimina