EL GRAN DIA

Autora: Núria Baiget

Sense dubte, vivim en un entorn privilegiat i opine que és una qüestió circumstancial, es a dir, pot canviar. En aquest ambient ric en el sentit més ampli, és mol difícil fer entendre el valor de tindre accés a l’educació i als recursos que ens envolten.

CAMÍ A L'ESCOLA

Autora: Núria Baiget

A voltes ens costa transmetre la cultura de l'esforç. Els adults i els xiquets no parlen sempre el mateix idioma, o al menys, el mateix dialecte. Per això és molt interessant trobar llenguatges universals que puguen arribar a tots.

"CAMINO A LA ESCUELA" es un documental de Pascal Plisson patrocinat per la UNESCO (Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura), potser aquesta referència ens anime a vore-lo. De moment, ací teniu el trailer.

"ENCARA NO..." o la tirania del "ARA"

Autora: Núria Baiget

De Ogaberrios (Algunos derechos protegidos)

Com ens enfrontem als problemes té segurament molta influència en la nostra capacitat de resoldre-los. És evident que la postura de "puc, però encara no ho he aconseguit" ens ajuda molt més que "no puc perquè no estic capacitat per a fer-ho".

En el següent vídeo, Carol Dweck ens parla de la importància de transmetre el "encara no...però ho pots fer" als nostres fills o alumnes. També podeu trobar la transcripció l'enllaç, si preferiu llegir.

ESTEM SEGURS QUE CAL DE FER (TANTS) DEURES?

per Salvador Avià Faure


Soc pare d’una nena de vuit anys, que a més de nena, és alumna de tercer. Li agrada anar a l’escola i li va bé. Hi passa cada dia set hores i tres quarts (vuit amb el transport). Com que a la seva edat hauria de dormir onze hores, intentem que sigui al llit a les nou. Suposem que arribi a casa a les cinc: li queden quatre hores a repartir entre berenar, descansar, jugar, sopar, dutxar-se, fer feines de casa, estar amb la família, fer activitats que ampliïn els seus horitzons (música, esport...), córrer, patinar, anar en bici, anar a veure els avis o els cosins, acompanyar el pare a comprar, pintar, tocar el saxo, llegir… Coses ben importants per a la seva educació i el seu equilibri personal. Ah, i la meva filla no mira la tele!
Per tant tenim poc temps i moltes coses importants a repartir. Fins ara ens havia costat trobar l’equilibri. Però aquest curs, ens és impossible: els deures han agafat un protagonisme inesperat, han acabat desplaçant tota la resta i empobrint l’espectre d’activitats.

Creativitat en l'educació, educació de la creativitat-VIII Quadern Fars

L'Observatori de Salut de la Infància i l'Adolescència –Fundació FARS- de l'Hospital Sant Joan de Déu ha publicat el seu vuitè quadern, titulat “Creativitat en l'educació, educació de la creativitat. Claus per a fer de la creativitat un hàbit”.

Hiperprotecció i xiquets i xiquetes poc autònoms

Aquesta setmana hem llegit dos articles de temes educatius de gran actualitat i algunes persones els hem estat comentant.  En una de les converses, una mare va dir: per què no ho pengeu al bloc, aixina més gent podria opinar? I seguint la seua proposta avui els pengem:
El primer d'ell és:
Me niego a ser la agenda de mi hija por el whatsapp…
I ací teniu un segon article molt relacionat:
Padres hiperprotectores, hijos sin autonomía

Animeu-vos a fer comentaris. Què en penseu?

Connectats o encadenats??

Autora: Núria Baiget


Internet és un món. Un nou món digital.

I hem d’estar-hi. No podem fugir i no hauríem de fer-ho. Però en eixe món s’han de respectar les normes. Exactament igual que al nostre ben conegut món analògic, Internet té perills, oportunitats, coses per a gaudir i coses que hem d’evitar.

Internet ja és tot. El nostre ordinador, sí, però també el nostre telèfon, la nostra televisió, la consola de videojocs, l’alarma de casa, el rellotge i, en no res, el forn, la nevera, la calefacció de casa... tot està connectat. 

Empatia...eixa gran desconeguda?

Des de la classe dels Mags de 5 anys ens proposen un article que parla de l'empatia.
Açi el teniu. Què opineu?

♬♫ FRIKIWOMAN, GIVE YOUR SMILE TO ME..♫♬

Autora: Núria Baiget

Ada Lovelace (10/12/1815- 27/11/1852) va ser una matemàtica molt important, en una època, el segle XIX, en la qual les dones no ho tenien  gens fàcil. 

Lord Byron, son pare, va abandonar la família quan ella només tenia un mes. Sa mare, segurament molt dolguda, va pensar que els poetes no eren bona influència per a les dones de la seua família, i va fer Ada optar per les ciències, i en concret per les matemàtiques i la lògica.

Doctor, m’agraden les mates! Serà greu?

Per: Núria Baiget

 

Les mates son, hui encara, el misteri educatiu per resoldre. Són amades o són odiades…rarament queden a mig camí. 

Però no podem oblidar que es tracta d’una matèria importantíssima tant per al currículum acadèmic com per a la vida en general. Sense mates no tindríem la grossa de Nadal, ni ordinadors…s’apliquen en medicina, en economia, per a calcular els cromos que ens falten de la col·lecció de pokemon, arribar al final de mes, comprar companatge, tallar una pizza i cuinar. Les necessitem per a interpretar les estadístiques de pluja i per a calcular les freqüències de l’autobús. Les matemàtiques expliquen la Natura i tenen una relació indissoluble amb la Música.